El Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques de l'Estat va aprovar recentment el Pla d'Ajust per a l'any 2012-2022 que va presentar l'Ajuntament de Calafell. Això permetrà pagar les factures pendents a proveïdors, que sumava un total de 6,5 milions d'euros. Ara, amb el Pla d'Ajust aprovat, l'Ajuntament podrà demanar un crèdit per valor de 6,5 milions d'euros i així podrem sanejar tot aquest deute que teníem.
Quan vam entrar a l'Ajuntament, ja vam dir que el forat que ens vam trobar era més gran del que crèiem, tal i com ens va informar l'auditoria i com hem explicat en les tres xerrades informatives que hem realitzat. Les despeses fixes del municipi es van disparar i es van finançar amb ingressos extraordinaris; és a dir, l'economia municipal tenia un greu desequilibri estructural.
L'aprovació d'aquest pla d'ajust no és més que la constatació del bon camí que ha pres l'actual equip de govern amb les mesures econòmiques que hem anat adoptant, doncs les mesures que hem presentat ja s'han dut a terme, precisament per la urgent i delicada situació econòmica del municipi.
Que és el que preveu aquest pla d'ajust?
Pel que fa als ingressos, cal fer una actualització de les taxes amb l'IPC, facilitar el pagament de l'IBI en 6 terminis, ja que l'hem hagut d'augmentar per imposició estatal, i potenciar les inspeccions tributàries per tal d'evitar el frau fiscal.
Tot això ha d'anar acompanyat d'una intensa campanya per informar al ciutadà de què, com i quan ha de pagar, i per això enguany hem enviat a totes les cases un Calendari Fiscal.
Referent a la despesa, en el pla d’ajust hem posat totes les accions de contenció que estem prenent des del primer dia: baixada del sou de l'equip de govern i la reducció important de càrrecs de confiança. També s'ha suprimit la 15a paga dels treballadors de l'Ajuntament i estem renegociant molts contractes de serveis doncs en el passat es van signar convenis inassumibles. Aquestes i altres mesures que, com hem dit estem aplicant des del primer dia, són les que han fet possible l’aprovació del Pla d’Ajust i que avalen el camí de control de despesa que estem duent a terme.
En conclusió, la feina ben feta i les mesures econòmiques valentes ja comencen a donar els seus fruïts. Malgrat la situació econòmica en que es troba l'Ajuntament estem aconseguit redreçar el seu camí i fer un poble millor. Volem un municipi on es visqui bé. Per això creiem que podem fer més amb menys. Calafell ha de mirar endavant. Calafell, té futur.
Tot seguit us reproduïm l'entrevista que va realitzar el diari lamalla.cat a l'Alcalde de Calafell, Joan Olivella. Com sempre, totes les preguntes que tingueu les podeu formular als comentaris i intentarem contestar-vos el més aviat possible.
L'alcalde de Calafell (Baix Penedès), Joan Olivella (CiU), ho té clar: la millor manera de fidelitzar els turistes és fent-los sentir com a casa. Per això, i conscient que el gran motor econòmic del municipi és, precisament, el turisme Olivella ha explicat en una entrevista a lamalla.cat que des de l'ajuntament s'està treballant per millorar l'oferta turística del municipi. L'alcalde ha detallat que el seu objectiu és atraure el turisme familiar i que, per això, "a més d’explotar el sol i platja també apostem pel turisme cultural, oferint rutes pel patrimoni.
Calafell es caracteritza per tenir un turisme familiar i de proximitat. Segueix el consistori apostant per aquest model?
Sí, i tant. A Calafell, des de l’any 2006, tenim la marca de Destinació de Turisme Familiar, i any rere any seguim treballant amb els restaurants i establiments del municipi per oferir més i millors prestacions a les famílies: menús infantils, rampes a les platges perquè hi puguin accedir els cotxets, parc infantil a la sorra, activitats per a tota la família...
Li agradaria que el Baix Penedès optés a un projecte com l'Eurovegas?
El Baix Penedès està obert a poder rebre qualsevol injecció d’empreses, sobretot tenint en compte que som una de les comarques amb un índex d’atur més elevat. Ara bé, de tota manera sempre he dit que l’important per a nosaltres és millorar les connexions amb la ciutat de Tarragona, ja que crec que si hi haguessin més facilitats per arribar-hi hi hauria més oportunitats per a la gent d’aquí de trobar-hi feina, i també s’hauria de reduir els peatges que paguem per anar a Vilanova, Sitges i Barcelona.
I què opina d'esdeveniments com el 'Saloufest'?
El nostre municipi no es mou en aquest tipus de turisme, ja que, com he comentat abans, aquí sobretot en arriba turisme familiar, i destinem els nostres esforços a buscar sobretot aquest tipus de població. En aquest sentit, a més d’explotar el "sol i platja" també apostem pel turisme cultural, oferint rutes pel patrimoni i, sobretot ara que hem inaugurat les obres dels entorns del Castell, també volem crear una nova oferta cultural a partir del nucli històric del Poble de Calafell.
Ara que s'acosta la temporada d'estiu, quines accions s'estan fent contra el top manta?
No només a l’estiu, sinó que durant tot l’any, i des de que vam entrar a governar, la lluita contra el top manta ha estat un element molt important. A més de col·laborar juntament amb els Mossos d’Esquadra, duent a terme una vigilància especial, sobretot en els punts d’entrada principal que són les estacions de tren, també hem participat de les campanyes de sensibilització que han dut a terme la Generalitat i la Cambra de Comerç, ja que som molt conscients que el top manta perjudica molt greument el petit comerç de Calafell, a qui fa una competència deslleial. L’objectiu d’aquestes campanyes que hem dut a terme és molt clar: que la gent entengui que no anem contra la gent que ven aquests productes, sinó que anem en contra de tot allò que hi ha darrere del top manta (explotació infantil, venda il·legal de productes... El que volem és que la gent sigui conscient de tot el que amaga el top manta, i recomanar-los que no hi comprin, perquè comprar productes al top manta significa fomentar totes aquestes xarxes que hi ha al darrere.
Quines accions s'estan fent per atraure més turisme? He llegit que enguany es recupera el carnaval d'estiu...
Un dels nostres principals lemes promocionals és 'Calafell, tot l’any'. I és que a Calafell, tot i que la situació econòmica és difícil, procurem tenir una programació d’activitats durant tots els mesos de l’any. En aquest sentit, vull agrair molt sincerament la col·laboració de les entitats i de moltes persones voluntàries, i felicitar-les per la feina que fan, ja que gràcies a elles podem fer "més amb menys". D’altra banda, des de l’ajuntament una de les nostres principals preocupacions és mantenir una bona imatge del municipi, perquè els nostres visitants s’hi sentin a gust, i per això incidim molt especialment, per exemple, en la neteja i manteniment de les platges o dels jardins. Perquè sabem que la manera de fidelitzar els visitants és fent-los sentir com a casa.
Són prou coneguts els jaciments del municipi?
Nosaltres pensem que sí, ja que durant tot l’any estem fent una intensa tasca de divulgació del nostre patrimoni històric que tenim. La Ciutadella Ibèrica és un jaciment molt visitat, i justament per la importància que sabem que té, des de fa molts anys continuem invertint-hi per treure’n el màxim rendiment. D’altra banda, la recuperació dels entorns del Castell de Calafell, crec que també marcarà un punt de partida i d’interès per als nostres visitants. De fet, un dels projectes és convertir el Castell en un museu, i crear, així un nou producte de turisme cultural.
A banda del turisme, pensa Calafell en altres sectors per reactivar l'economia?
Ens agradaria activar el sector de l’emprenedoria, per tal que els joves puguin muntar negocis que siguin una alternativa a la construcció, que fins ara era una de les principals fonts econòmiques de la comarca. Creiem que tenim un potencial de joves molt bo, i això podria ser una sortida viable per a l’estancament econòmic que estem vivint actualment.
Quina creu que ha de ser la gran aposta de Calafell per als propers anys?
Acabar de posar al dia alguns espais del nostre municipi, com el Passeig Marítim, o determinats carrers que es troben en molt mal estat. Això contribuiria a acabar de tenir un municipi com cal, i a més repercutiria directament en benefici dels ciutadans.
Quina és la situació de les arques municipals?
La situació actual és complicada, tot i que intentem dur a terme polítiques per poder-nos-en sortir. De tota manera, ja va sent hora que, des de les diferents administracions, tinguin en compte que s’ha de millorar el finançament dels municipis turístics.
Per on s'han hagut de passat les tisores?
Bàsicament hem reduït els sous, tant dels treballadors com de l’alcalde i regidors del consistori, i també hem reduït el nombre de càrrecs de confiança, ja que hem passat dels 13 que tenia l’anterior equip de govern a tenir-ne només 2. A més, és clar, també estem fent un estricte control i contenció de la despesa.
Cal retallar encara més?
Si aconseguissim tenir un millor finançament, probablement no caldria. De tota manera, amb el pressupost que hem elaborat, de moment aquest any creiem que no caldrà retallar més.
I quins sacrificis han hagut de fer els veïns? S'han apujat impostos, taxes...
No hem apujat els impostos, però sí que hem hagut d’adequar algunes taxes al preu real del servei, com és el cas de la brossa.
La mancomunació de serveis pot ser una solució en aquests moments?
La mancomunació de serveis sempre ha estat una bona solució, i ara encara més. Precisament, com a president del Consell Comarcal del Baix Penedès, et puc dir que un dels objectius dels consells comarcals és mancomunar entre ajuntaments petits alguns serveis que, per si sols, surten molt cars. El fet de mancomunar-los fa que resultin més econòmics, i això beneficia aquests ajuntaments petits.
Com ja vam anunciar al ple i a les xerrades on vam explicar l'estat de l'econòmic de l'Ajuntament, ara ja podem dir que el nou Mercat Municipal tira endavant. ARA SÍ! I ho podem dir perquè ara farà un mes va entrar al registre de l'Ajuntament el projecte del Nou Mercat. Això vol dir que fins fa un mes no hi havia res i, per aquest motiu, no podien començar les obres. Aquest és el panorama que ens vam trobar, un acord signat però buit de contingut. La nostra voluntat, i així ho vam expressar, era la de no endarrerir més aquesta obra i, en aquest línea, hi hem estat treballant. No hem buscat noves ubicacions, no hem buscat noves empreses, no hem buscat nous arquitectes, etc. Però el que no ens esperàvem era que, després de quatre anys, no hi hagués cap projecte aprovat.
D'altra banda, també hem expressat la voluntat d'anar colze a colze amb els paradistes. En l'actual projecte, que ara es troba en el procés d'exposició pública, ja hi ha recollides diferents inquietuds que van expressar els paradistes en una primera reunió que vam tenir amb ells només entrar a governar. Però la tasca no s’acaba aquí. Volem que els paradistes siguin els protagonistes d'aquesta història. Per això, aquest passat dijous, vam convocar als paradistes per explicar en quin punt es troba tècnicament el projecte i per presentar-los l'empresa que s'encarregarà d'assessorar-los i guiar-los perquè aquest mercat estigui a l'alçada que li pertoca. Aquesta empresa, que és diu Angerri Consultors, té al seu capdavant el senyor Jaume Angerri: economista i amb llarga experiència en el camp de la investigació comercial. També ha treballat en aquest àmbit per ajuntaments com Olot, Vilafranca del Penedès, Banyoles, Torredembarra, Martorell, Castelldefels, Molins de Rei, Sant Cugat i un llarg etcètera. I perquè no dir, també ha estat director general de comerç de la Generalitat de Catalunya entre els anys 1996 i 2003. Gent competent i que la seva gran experiència servirà per fer el mercat que volem.
Però en aquest article voldríem destacar un fet que va succeir en aquesta reunió. Com diem unes línees més amunt, l'Ajuntament de Calafell va convocar una reunió amb els paradistes. La nostra sorpresa va ser que el Partit Socialista (Ramón Ferré i Tere Cumplido) van fer acte de presència a la sessió volent polititzar una reunió per a paradistes. Senyors del Partit Socialista, no s'han de confondre els diferents canals de comunicació. Els polítics ja tenim els nostres òrgans d’informació (comissions, plens, juntes de portaveus, etc...) i els ciutadans en tenen d'altres. Ens sembla una falta de respecte voler entrar, per les bones i amb males formes, a una reunió de treball a la qual no han estat convidats. I no han estat convidats perquè, a dia d’avui, no són titulars de cap parada. Sempre, durant els 4 anys a l'oposició, nosaltres vam respectar les reunions de treball que l'alcalde o l'equip de govern van organitzar amb diferents col•lectius del municipi, tot hi sent coneixedors d'elles. Que li hagués semblat al senyor Ramón Ferré si nosaltres ens hi haguéssim presentat?
El Partit Socialista no pot dir que no està informat: deixem que dos membres de cada partit polític puguin assistir a les comissions informatives quant sempre era només un. Des del primer dia que l'alcalde convoca juntes de portaveus amb els diferents partits polítics. La mà estesa sempre hi ha estat per part de l'actual equip de govern però no la volen agafar. Si realment, el senyor Ramón Ferré, tingués la voluntat de diàleg que nosaltres li hem ofert no aniria a veure projectes de l'Ajuntament aprofitant que el regidor d'Urbanisme no hi és. Tant costa fer una trucada?
En resum, entenem que el principal objectiu de l'oposició és que l'equip de govern faci les coses correctament però això no s'ha de confondre amb estar posant pals a les rodes contínuament perquè així el poble no avanci. Quan estavem a l'oposició i fèiem “una manera de fer política” era respectar al qui estava governant, fet que ara els que parlen de mà estesa no ho fan ja que no respecten ni deixen treballar (fet que alguns van voler dir oposició feble). Tot i així, entenem que el Partit Socialista volgués assistir a una reunió amb els paradistes que mai va ser capaç de convocar, tot i tenir quatre anys per fer-ho. Però no es preocupin, que a la propera comissió informativa, com sempre, els informarem de tot.
Un dels compromisos que va agafar el nou equip de govern (CiU/PP) va ser que faria les modificacions necessàries per tal de que el POUM s’adaptés a la realitat del municipi i així, poder resoldre els seus errors. Recordar que el nou POUM es va aprovar definitivament en el ple municipal del 24 de gener de 2011 però no va entrar en vigència fins el 24 d’octubre de 2011, dia que va ser publicat al Butlletí Oficial. A partir d'aquesta data, s'han presentat 18 contenciosos contra l'Ajuntament de Calafell. Contenciosos que en cap moment hem donat l'esquena, ans al contrari, hem obert les portes del diàleg i del consens amb els afectats. Hem mantingut diverses reunions per explicar en quina situació es trobaven i quines possibles solucions es podrien donar.
Fruit d'aquest treball, avui s'ha pogut portar a l'aprovació del ple municipal demanar a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) dos informes per l’inici de la modificació dels següents punts:
- Eliminar la clau OD5s i substituir-la per la OD5 a la zona de Segur Platja.
- Tractar els Hotels igual que els habitatges quan volen canviar el seu ús.
Aquest tràmit és imprescindible ja que durant els 5 primers anys del nou POUM, qualsevol modificació que es vulgui fer s’ha de demanar un informe previ a la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT), i acte seguit, començar amb el procés de modificació.
Eliminació de la clau OD5s
En l’aprovació inicial del POUM (8 d’Octubre de 2009), la zona de Segur Platja va ser tractada d’una manera fora de la realitat degut a la redacció d’un Pla General fet sobre plànol i sense baixar a l'autenticitat del municipi. El motiu, el Pla de Millora Urbana “Hotel Marinada”.
Recordem que l’objectiu del Pla de Millora Urbana “Hotel Marinada” era la creació d’una àrea de nova centralitat a escala metropolitana, a fi i efecte d’endegar una remodelació edificatòria i dotar-se dels espai lliures i equipaments necessaris. Però tota aquesta requalificació urbanística es feia sobre tota una zona ja consolidada urbanísticament, és a dir, plena d’edificis ja construïts. Un Pla Millora Urbana que suposava l'enderrocament d'un nombre considerable d'edificis i, al mateix temps, una gran carga per als residents de la zona fet que convertia una gran “millora” en un gran maldecap. Per això, com que la proposta no s’ajustava a la realitat del sector es van presentar 695 al·legacions (gairebé la meitat de les 1.442 totals) i es va crear l’Associació de Veïns La Marinada.
Un PMU fet sobre plànol i fora de la realitat va ser el primer pas de discriminació per una part de Segur Platja. Les al·legacions del PMU Hotel Marinada van ser acceptades. Però, en l’aprovació provisional (6 d’Octubre de 2010) la sorpresa va ser majúscula perquè, sí que va desaparèixer el PMU Hotel Marinada però es va cometre el mateix error que en l’aprovació inicial. La zona de Segur Platja era tractada en el POUM, un altre cop, sobre plànol i fora de la realitat de la zona. En l’aprovació provisional (6 d’Octubre de 2010) un carrer, el carrer Tajo, separava i discriminava dos zones:
- Clau OD5: entre l’Estany i el carrer Tajo era regulada per una ordenació aïllada densa de cinc plantes i un índex d’edificabilitat net de 1,8 m2st/m2sl.
- Clau OD5s: entre el carrer Tajo i el carrer Duero regulada per una ordenació aïllada densa de cinc plantes de Segur i un índex d’edificabilitat net de 1,25 m2st/m2sl.
L'argument de l'anterior equip de govern per realitzar aquesta diferenciació es basava en la recuperació de l'esperit urbanístic del “Plano General de la Urbanización de Segur de Calafell” de 1947. Un model creat per construir una ciutat jardí i que va ser canviat en el Pla General del 1968. Es va passar de xalets a blocs plurifamiliars aïllats produint l’agrupació de parcel·les i, al mateix temps, un canvi en el paisatge. A més, el Pla General del 1989, l'últim en vigència al nostre municipi, va tractar de la mateixa manera les zones de Segur Platja, l’Estany i Mas-Mel Platja permeten construir blocs d’edificis plurifamiliar. Per tant, estem parlant d’una zona que, fins aquest nou POUM, era tractada de la mateixa manera: una zona consolidada plurifamiliar. La realitat és aquesta i voler canviar aquesta zona al 100% és una irresponsabilitat, sobretot quan es juga amb els sentiments i les propietats de molts veïns i veïnes.
La diferencia d’edificabilitat entre el 1,8 i el 1,25, separant l’ordenació per un carrer no té raó de ser. A dia d'avui, tractar aquest sector com si fos el 1947 després de totes les modificacions que hi ha hagut pel mig i amb una zona ja consolidada... Creiem que són arguments prou clars per tal d’eliminar la clau OD5s. La realitat és una altra del que el POUM diu, i per tant, el que s’hauria d’haver fet i que nosaltres farem, és ordenar la zona de Segur Platja, l’Estany i Mas-Mel Platja de la mateixa manera.: OD5 amb un índex d’edificabilitat net de 1,8 m2st/m2sl.
Dir també que la Comissió Territorial d’Urbanisme de Tarragona (CTUT) va aprovar el POUM d’acord amb el que havia vingut des de l’Ajuntament. La CTUT no entra en aquest tipus de decisions, i per tant, el fet d’ordenar aquesta zona amb la clau OD5s era única i exclusivament decisió de l’anterior equip de govern.
Amb canvis tan profunds com aquests, la població mereixia una segona tanda d’al·legacions. L’anterior equip de govern no va volguer fer-ho i l’única oportunitat que han tingut els veïns es interposar un contenciós contra el POUM i gastar-se diners de la seva butxaca un cop el POUM va ser publicat.
Els Hotels han de tenir el mateix tracte que els habitatges
L’actual POUM posa de manifest errades que s’han de resoldre per tal de no discriminar sectors i, a la vegada, no tenir interpretacions errònies en el moment d’aplicar les normes urbanístiques. El següent punt a treballar d’acord amb la lògica i a petició d’un dels sectors econòmics més importants com són els Hotels, és modificar el que implica en l’actual POUM un canvi d’ús d’un Hotel en zones de sòl urbà.
L’actual POUM diu: "Els establiments hotelers en zones de sòl urbà en volum disconforme en les quals també està admès l'ús d'habitatge, es podrà realitzar el canvi d’ús a habitatge del sostre permés pel present planejament. Per fer el canvi d’ús s’haurà d’eliminar aquella part del sostre que excedeix el permès o substituir l’edificació per un edifici de nova planta projectat d’acord amb el que estableix el present planejament.”
El criteri plantejat a l’article transcrit contradiu el criteri general i fa una diferència entre les edificacions ja exitents que no s’adapten a la normativa, on diu que el nou POUM diu que si un Hotel vol realitzar el canvi d’ús a habitatge i està amb volum disconforme haurà d’enderrocar la part corresponent per tal de que compleixi amb la normativa.
Per tant, el que proposem és que els Hotels tinguin el mateix tractament que la resta de finques, és a dir, que qualsevol Hotel que pugui i que vulgui modificar el seu ús podrà mantenir l'estructura de l'edifici excepte en el cas que es vulgui fer l'edifici nou, llavors si que haurà de complir totes les normatives del nou POUM. Per això, i a petició dels Hotels i d’acord amb el nostre compromís de modificar el POUM de manera més justa i realista, hem treballat per una nova redacció de l’article 152.2.4: “Els establiments hotelers en zones de sòl urbà en volum disconforme en les quals també està admès l'ús d'habitatge, es podrà realitzar el canvi d’ús a habitatge d’acord amb les determinacions del present planejament.”
Ahir al vespre, la JNC de Calafell va atorgar a Rosi Cervera el premi compromís en una vetllada molt emotiva i amb el local de CiU ple de gom a gom.
La Diada de Sant Jordi era una ocasió especialment propícia per a aquesta mena d'actes, ja que l'esperit d'aquest dia és el de donar i compartir, el mateix esperit que la Rosi ha demostrat tindre. Estem convençuts de que la Rosi es mereixia amb escreix aquest reconeixement.
La Rosi ha estat regidora de l'ajuntament de Calafell (promoció econòmica, treball i igualtat), així com membre i durant un temps presidenta de l'associació de dones MAIDE. Així mateix, és membre i expresidenta del Cor Orfeó Calafellenc i membre de l'AMPA del col·legi Mossèn Cinto Verdaguer. En definitiva, una dona compromesa que ha treballat durant molts anys per Calafell i per Catalunya.
La Rosi va voler destacar que el seu major èxit ha estat poder tindre un relleu; és a dir, que tot i que ella va començar essent pionera en moltes iniciatives que la majoria de dones refusaven, ara veu que el seu treball ha contribuït a que les noves generacions continuïn interessant-se per aquestes activitats.
En definitiva, una dona amb empenta i moltes ganes de treballar pel municipi.
Enhorabona Rosi!